Ja és divendres, una altra volta…

Paradetes de verdura, companatge, fins i tot una de xurros. Sabates, roba, flors, terrisseria, borsos i bijuteria, tot disposat ràpidament a primeríssima hora. Uns divendres hi ha més, altres menys, depenent de l’època de l’any i l’oratge.
M’ agrada comprar als mercats. De menuda li plegava a ma mare per que me manara amb el carro a ca Matilde, tendeta al carrer Sant Ramón del meu poble ja fa molts anys desapareguda. D’estudiant comprava al Mercat Colón, abans que el remodetlaren, i al de Russafa, amb gènere variadíssim i de gran qualitat, on el bullici i l’ algarabia quasi eren una festa de carrer diària. Encara recorde rebre totes les setmanes tres encisams preciosos a camvi de vint duros.
Quan he treballat eixir a comprar divendres em semblava més pèrdua de temps que una altra cosa, algo que no podia permetre’m, de la mateixa manera que quan he criat xiquets menuts. Vixquent ja açí algún dissabte m’he arrimat a Canals per fer la compra als llocs del Mercat Municipal que tant tire en falta.
Ara, encara que no és una cita inel.ludible, m’ agrada submergirme entre la gent i comprar centre anglés d’ abadejo, fruita ben fresca, verdura de tota classe…
Si algún divendres dinen els xiquets a ca els meus sogres, el pare del meu home els arreplega de l’escola i passejen per la plaça on la verdulera li dona uns fressons ben carnosos a la menuda a camvi d’ alguna festa. Jo compre peix fresc per fer a la plantxa. Es l’ únic dia que el meu home i jo dinem tranquils en mig de la setmana.
A la meua major li criden l’atenció els reclams dels venedors; el tracte que dispensen a les dones; els “perla bonica” i ” princesa” pronunciats amb tó quasi teatral, encara que es nota a qui li broten eixes expressions com si res i a qui li costen. Tots les diuen, fins els moros de la marroquineria s’han ensenyat ja, igual que a no donar ni un tíquet ni posar un preu.

Les sabates de Villena per a xiquets, una paradeta molt cuca, cada volta ve menys, qué mal me sap, perquè em suposa estalvi de temps i gasolina anant a Canals o Xàtiva. Hi ha una altra de gal.letes, fruits secs, caramels i olives que pertany a un home del poble, encarregat fins fa dos dies d’ una de les fàbriques històriques de vimet, que en quedar se a l’atur va decidir eixir al mercat. Es tio d’una amigueta de la meua major. Com imagineu per a mí és parada obligatòria, encara que no molt seguit, que no està el tema per a dolços…

Hui compraré alls tendres i abadejo, carn per a putxero a Ca Tàpera i de la fruita que m’apanye. Ah, per a dinar, guisadet de ternera amb pèsols, carlotes i creïlles. Tindré que “negociar” cada tros de carn a camvi d’un bon postre.

Ja es divendres, una altra volta… les setmanes em passen volant.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s